Només travessar el portal flanquejat pels lleons de pedres t'adones que entres en un lloc diferent. Trepitges la pissarra de terra, enfiles el camí marcat i amb quietud respires l'aire que envolta l'espai, és un aire de misteri, envoltat d'una tranquil·litat inquietant. Gires a la dreta i veus la Badia de Roses, gires a l'esquerra i veus l'imponent masia que bressola el pas del temps.
És difícil definir el que he arribat a sentir quan he entrat al Terranova. Segurament amb la persona que més he compartit aquests sentiments ha estat amb en Carlos Gallardo, el xef. N'hem arribat a parlar, però sobretot hem compartit el que sentim sense utilitzar gaires paraules, perquè tots dos hem coincidit, amb els ulls i el cor, a sentir una atracció increïble pel lloc.
Si els teus ulls es queden només amb el que veus, perdràs molts detalls. Veuràs un restaurant, però no descobriràs més, i el pitjor, no apreciaràs la magnífica unió que s'aconsegueix entre paisatge, història i gastronomia.
Cada racó de la finca compta. El jardí de davant dirigeix la seva mirada a Roses, però si t'endinses a les entranyes de la masia, descobreixes racons diferents: la sala celler excavada a la pedra, les escales que pugen a dalt de la masia i, quan puges, un calfred et recorre l'espinada, una sensació diferent t'envolta. Són racons amagats. Una terrassa amb un antic rellotge que t'alça a la majestuositat de les vistes de la Badia de Roses, que des de baix s'intueix, però a la terrassa, el sentiment es confirma. I si obres les finestres del tercer pis, t'adones que tens dos paisatges diferents: el mar, la Badia de Roses per davant, i i per darrera, la serra Sa Verdera, amb el cotonet de Sant Onofre que et convida anar-hi.
El lloc és ple de misteri i de llegendes. Llegendes amagades, tant en les parets de la masia com en els racons desapercebuts. Però tot això només es pot veure si ho mires amb els ulls del cor. Si et caminant, endinsa't pel camí que va a Sant Onofre i vine a fer un repòs a Terranova.
L'arbre curiós, segur que hi ha una llegenda al darrera, sec i cremat, potser per un llamp...
Sa Verdera:
Paisatge de l'Empordà:
La torre de vigilància admira la Badia de Roses:
El pou, aquí també hi ha una història amagada:
Rocío Abelenda